Líder (1/3)

– Germans i amics, he escoltat tots els vostres discursos, així que us demano que ara m’escolteu. Totes les nostres deliberacions i converses no valen la pena mentre romanem en aquesta regió àrida. En aquest sòl sorrenc i en aquestes roques no ha pogut créixer res, fins i tot quan hi va haver anys de pluja, i molt menys en aquesta sequera, com ara ningú de nosaltres ha vist mai. Quant de temps ens ajuntarem així i parlarem en va? El bestiar morirà sense menjar, i molt aviat també morirem de fam. Hem de trobar una altra solució que sigui millor i més raonable. Crec que el millor seria deixar aquesta terra àrida i sortir al món per trobar un sòl millor i més fèrtil, perquè simplement no podem viure així més temps.

Així, un habitant d’una província infèrtil va parlar una vegada amb veu  cansada en alguna reunió. Crec que on i quan va ser això no preocupa, ni a vosaltres ni a mi. És important creure’m que va passar en algun lloc d’alguns terrenys fa molt temps, i això és suficient. Per ser sincer, en un moment vaig pensar que havia d’inventar d’alguna manera tota aquesta història, però a poc a poc em vaig alliberar d’aquesta desagradable il·lusió. Ara crec fermament que relacionaré el que ha passat realment i devia haver passat en algun lloc i algun moment, i que mai no ho podria inventar.

Els oients, de rostre pàl·lid i desconegut i amb les mirades buides, ombrívols, gairebé incomprensibles, amb les mans sota el cinturó, semblaven cobrir vida amb aquestes sàvies paraules. Cadascun ja s’imaginava que es trobava en una mena de terra paradisíaca i màgica on la recompensa dels treballs seria una collita rica.

– Té raó! Té raó! – van xiuxiuejar les veus esgotades per tots els costats.

– Aquest lloc… és…a prop? – es va sentir un murmuri dibuixat des d’un cantó.

– Germans! – va començar una altra amb una veu una mica més forta. – Hem de seguir aquest consell immediatament perquè ja no podem seguir així. Ens hem penjat i ens hem esforçat, però tot ha estat en va. Hem sembrat llavors que podrien haver estat destinades a menjar, però les inundacions van venir i van arrossegar la llavor i el sòl lluny dels vessants, de manera que només quedava roca nua. Hem de romandre aquí per sempre i treballar des del matí fins a la nit només per tenir fam i set, nus i descalços? Hem de partir i buscar un sòl millor i més fèrtil on el treball dur donarà grans cultius.

– Anem-hi! Anem de seguida, perquè aquest lloc ja no és idoni per viure-hi.

Va sorgir un xiuxiueig i cadascun va començar a marxar, sense pensar cap a on anava.

– Espereu, germans! Cap a on aneu? – va començar de nou el primer orador. – Segur que hem d’anar, però no així. Hem de saber cap a on anem En cas contrari, podríem acabar en una situació pitjor en lloc de salvar-nos. Suggerisc que escollim un líder al qual tots hem d’obeir i que ens mostre la millor i més directa manera.

– Escollim! Escollim algú de seguida – es va escoltar a tot arreu.

Només ara va sorgir la discussió, un autèntic caos. Tothom parlava i ningú no escoltava ni podia escoltar. Van començar a dividir-se en grups, cadascú murmurant per si mateix i, fins i tot, es van desglossar els grups. De dos en dos, van començar a parlar entre ells, parlant, a provar alguna cosa, a tirar-se de la màniga i a moure el silenci per les mans. Després es van tornar a reunir, tot parlant.

– Germans! – de sobte va sonar una veu més forta que va ofegar totes les altres veus ronques i sordes. – No podem arribar a cap tipus d’acord com aquest. Tothom parla i ningú escolta. Escollim un líder! A qui podem triar? Qui entre nosaltres ha viatjat prou per conèixer les carreteres? Tots ens coneixem bé, i, tanmateix, jo no em posaria a mi i als meus fills sota el lideratge d’una sola persona aquí. Més aviat, digueu-me qui sap aquell viatger que hi ha des de la matinada que ha estat assegut a l’ombra a la vora del camí?

Es va fer el silenci. Tots es van dirigir cap a l’estranger i el van mirar de cap a peus.

El viatger, de mitjana edat, amb un rostre ombrívol que es veia poc a causa de la barba i els cabells llargs, s’assegué i romania callat com abans, s’absorbí en el pensament i punxava el seu gran bastó al terra de tant en tant.

– Ahir vaig veure aquell mateix home amb un noi. Es mantenien uns amb els altres de la mà i baixaven al carrer. I ahir a la nit el noi va sortir del poble, però el foraster es va quedar aquí.

– Germà, oblidem aquestes tontes tan ximples, així que no perdrem cap temps. Sigui qui sigui, ve de lluny, ja que cap de nosaltres el coneix i, certament, sap la forma més curta i millor de conduir-nos. Segons el meu parer, és un home molt savi, perquè està assegut en silenci i pensant. Qualsevol altra persona ja hauria encertat en els nostres assumptes deu vegades o més o hauria iniciat una conversa amb un de nosaltres, però ha estat allà tot el temps assegut i sense dir res.

– Per descomptat, l’home està assegut en silenci perquè pensa en alguna cosa. No pot ser d’una altra manera, excepte que sigui molt intel·ligent,– van concórrer els altres, i van començar a examinar l’estrany de nou. Cadascun havia descobert en ell un tret brillant, una prova de la seva extraordinària intel·ligència.

No es va passar gaire temps parlant, així que finalment tots van coincidir en què convindria preguntar a aquest viatger: a qui, segons els semblava, Déu els havia enviat per portar-los al món a buscar un territori millor i un sòl més fèrtil. Hauria de ser el seu líder, i l’escoltarien i l’obeirien sense dubte.

Van escollir deu homes entre ells, els quals havien d’anar al desconegut per explicar-li la seva decisió. Aquesta delegació havia de mostrar-li l’estat de coses miserable i demanar-li que fos el seu líder.

Així que els deu van passar i es van inclinar amb humilitat. Un d’ells va començar a parlar sobre el sòl poc productiu de la zona, sobre els anys secs i la misèria en què es van trobar tots. Va acabar de la manera següent:

– Aquestes condicions ens obliguen a deixar les nostres llars i la nostra terra, i traslladar-nos al món per trobar una pàtria millor. Just en aquest moment en què finalment hem arribat a un acord, sembla que Déu ens ha mostrat misericòrdia de nosaltres, que t’ha enviat a nosaltres –tu, un estrany savi i digne– i que ens guiarà i ens alliberarà de la nostra misèria. En nom de tots els habitants, demanem que siguis el nostre líder. Allà on vagis, anirem seguint. Coneixes els camins i, certament, vas néixer en una pàtria més feliç i millor. T’escoltarem i obeirem cadascuna de les teves ordres. Acceptaràs, savi desconegut, salvar tantes ànimes de la ruïna? Seràs el nostre líder?

Durant aquest discurs implorat, el savi desconegut mai no va aixecar el cap. Durant tot el temps va romandre en la mateixa posició en què el van trobar. El cap baixava, estava arrufat i no va dir res. Només tocava la canya al terra de tant en tant i pensava. Acabat el discurs, va murmurar durant poc temps i lentament, sense canviar de posició:

– Ho faré!

– Podem anar amb tu aleshores i buscar un lloc millor?

– Sí, podeu! – va continuar sense aixecar el cap.

Sorgia entusiasme i expressions d’estimació, però el desconegut no en va dir ni una paraula.

Els deu van informar la reunió del seu èxit i van afegir que ara només veien quina gran saviesa posseïa aquest home.

– Ni tan sols es va moure del lloc ni va aixecar el cap, almenys per veure amb qui estava parlant. Només es va quedar tranquil i va meditar. A tota la nostra xerrada i estimació va pronunciar només quatre paraules.

– Un autèntic savi! Intel·ligència rara! – cridaven feliços des de tots els costats afirmant que Déu mateix l’havia enviat com un àngel del cel per salvar-los. Tots estaven fermament convençuts de l’èxit sota un líder que no podia desconèixer res del món. Així doncs, es va decidir partir l’endemà a l’alba.

(pàgina següent)

Ознаке:, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

About Домановић

https://domanovic.wordpress.com/about/

Оставите одговор

Попуните детаље испод или притисните на иконицу да бисте се пријавили:

WordPress.com лого

Коментаришет користећи свој WordPress.com налог. Одјавите се /  Промени )

Google photo

Коментаришет користећи свој Google налог. Одјавите се /  Промени )

Слика на Твитеру

Коментаришет користећи свој Twitter налог. Одјавите се /  Промени )

Фејсбукова фотографија

Коментаришет користећи свој Facebook налог. Одјавите се /  Промени )

Повезивање са %s

%d bloggers like this: