Català

Radoje Domanović (16 de febrer de 1873 – 17 d’agost de 1908) fou un escriptor i mestre serbi, conegut habitualment pels seus contes satírics. Els seus anys d’adult van ser una lluita constant contra la tuberculosi. Aquesta circumstància de la seva vida i l’afecte que va inspirar en tots els que el van conèixer van crear una aura de romanticisme i sentimentalisme que contrasta amb les seves realitzacions literàries com a sàtir i poderós crític de la societat sèrbia contemporània.

Domanović va néixer al poble d’Ovsište, situat al municipi de Topola, al districte de Šumadija. Va assistir a un gymnasium a Kragujevac. De 1890 a 1894, Domanović va estudiar història i filologia a la Universitat de Belgrad.

Domanović és considerat el millor escriptor satíric en tota la literatura sèrbia durant el tombant del segle XX. Escriptor talentós interessat en la política, Domanović va brandar la seva implacable ploma contra les injustícies d’una democràcia en construcció.

El 1893, Domanović va escriure i va publicar el seu primer treball, una història curta A la llum de la lluna, en una popular revista d’intel·lectuals anomenada “Javor”. Dos anys més tard, va obtenir el seu primer contracte com a professor en un gimnàs a Pirot. En aquest moment, Domanović es va unir al El Partit Republicà i es va casar amb Natalija Ristić. Va prendre part activa per mantenir la doctrina del republicanisme durant el temps de la monarquia. Va ser amenaçat repetidament per no criticar l’establishment. Després de nou mesos, va ser traslladat, com a càstig a petició dels seus rivals polítics, a un gimnàs a Vranje. Pel mateix motiu, després d’un any a Vranje, va ser traslladat a Leskovac. Després d’un discurs crític sobre la posició dels professors el 1898, va ser acomiadat del seu càrrec, juntament amb la seva esposa.

El 1899 va publicar dues col·leccions de contes i la seva famosa història Marcatge, potser una inspiració per a l’obra de Ievgueni Zamiatin “Nosaltres”. L’any següent, va obtenir una feina governamental ben pagada com a empleat de l’Arxiu de l’Estat. El 1902, després d’haver publicat Stradija, fou novament acomiadat de la seva feina.

Després de la caiguda del règim del rei Alexandre Obrenović el 1903, Domanović va tornar al seu càrrec, i aviat va obtenir un estipendi per treballar en les seves històries. S’ha dit que el cop d’estat li va salvar vida, ja que estava en una llista de liquidació del vell govern. El mateix any, insatisfet amb els petits canvis al país, va començar a editar la revista política “Stradija”, en la qual intentava lluitar contra els desavantatges del nou règim.

Decebut, es va donar més i més a la vida bohèmia, va abusar de la beguda, i solitari, amargat i pobre, va morir als 35 anys, el 17 d’agost de 1908 a Belgrad, a causa d’una tuberculosi. Li sobrevisqueren la seva esposa Natalija, el seu fill Zoran i la seva filla Danica.

Històries curtes:

Domanović va viure només 35 anys i no va publicar molt; deixà algunes obres en forma manuscrita. Però en els últims anys de la seva breu vida va projectar i en part va completar un ambiciós projecte de ficció que feia justícia a les seves teories. Va proposar explicar en una sèrie d’històries curtes els errors i excessos en la vida política i social d’una societat que intentava trobar-se a si mateixa. Algunes de les seves històries més famoses són:

  • Dimoni, 1898
  • Kraljević Marko entre els serbis per segon cop, 1901
  • L’abolició de la passió, 1898
  • Líder, 1901
  • Mar morta, 1902
  • Marcatge, 1899
  • Raonament d’un bou serbi ordinari, 1902
  • Stradija, 1902

El projecte “Radoje Domanović” el manté Vladimir Živanović, enginyer de qualitat i aficionat a la literatura, amb l’objectiu de digitalitzar les obres completes de l’escriptor serbi Radoje Domanović, i permetre als lectors de tot el món llegir les obres i traduccions originals. Les següents històries han estat traduïdes especialment per al projecte i es publiquen per primera vegada aquí:

Per al projecte “Radoje Domanović” traduït per Alba Campoy Martínez.

%d bloggers like this: