Tag Archive | passat

Raġunament ta’ gendus Serb ordinarju

Ħafna għeġubijiet jiġru f’din id-dinja, u pajjiżna huwa, bħalma jgħidu ħafna, imfawwar bl-għeġubijiet sa tali punt li l-għeġubijiet ma jibqgħux għeġubijiet. Hawn nies hawnhekk ta’ pożizzjonijiet għolja, li lanqas biss jaħsbu, u bħala kumpens, jew forsi għal xi raġunijiet oħra, il-gendus ta’ kampanjol ordinarju, li m’għandu l-ebda differenza minn gniedes oħra, beda jaħseb. Alla biss jaf x’ġara li għamel lil dan l-annimal inġenjuż jazzarda biex jibda proġett daqshekk żiemli, speċjalment peress li kien ntwera li fis-Serbja din l-okkupazzjoni sfortunata setgħet biss iġġiblekdisservizz. Ejja ngħidu li dan il-povrudimonju, ta’ vavu li kien, lanqas biss kien jaf li dan ix-xogħol mhuwiex profitabbli f’art twelidu, allura mhuwiex attribwit ma’ qlubija ċivika. Però, jibqa’ misteru għalxiex gendus għandu jaħseb, peress li hu majivvutax, la kien kunsillier, la kien maġistrat, la qatt ġie elett deputat f’xi għaqda baqrija, jew lanqas kien (dejjem jekk kien laħaq ċerta età) senatur. U kieku dan il-povru annimal qatt ħolom isir ministru tal-istat f’xi pajjiż baqri, kellu jkun jaf li bil-kuntrarju, kellu jipprattika kif jaħseb mill-inqas possibbli, bħal dawk il-ministri eċċellenti f’pajjiżi aktar henjin, għalkemm pajjiżna mhuwiex daqshekk fortunat f’dan l-aspett lanqas. Fl-aħħar minn l-aħħar, għalxiex għandu jimpurtana ir-raġuni għala gendus fis-Serbja għażel li jagħmel biċċa xogħol abbandunata min-nies? Barra minn hekk, jista’ jkun beda jaħseb biss minħabba xi istint naturali li kellu.

Allura x’tip ta’ gendus hu? Gendus ordinarju li għandu, bħalma tgħidilna iż-żuwologija; ras, ġisem, dirgħajn u riġlejn, bħal kull gendus ieħor; hu jiġbed il-karrettun, iħaxxex, jilgħaq il-melħ, jixtarr u jonħoq. Jismu Grejjeż.

Hekk ara, beda jaħseb. Ġurnata minnhom, sidu rabtu bil-madmad, lilu u lill-sieħbu Swejjed, għabba xi arbli misruqin fuq il-karrettun u ħadhom sar-raħal biex ibigħhom. Kważi mill-ewwel kif daħal fir-raħal, biegħ l-arbli u neħħa lill-Grejjeż u lil sieħbu minn mal-madmad, qabbad il-katina li torbothom mal-madmad, waddab qatta tiben quddiemhom, u telaq ġo dverna żgħira biex jiffriska ruħu b’xi ftit drinks. Kien hemm festival fir-raħal, allura kien hemm irġiel, nisa u tfal għaddejjin minn kull naħa. Swejjed, li kien magħruf mal-gniedes l-oħra bħala wieħed iblah mhux ħażin, ma kien iħares lejn xejn, minflok, kien jikkonċentra fl-ikel bis-serjetà kollha, kien jimla żaqqu, jinħoq xi ftit bit-tgawdija pura, u wara kien jistrieħ, jongħos u jixtarr. In-nies kollha li kienu għaddejjin, ma kinux jikkonċernawh. Qiegħed jongħos u jixtarr fil-paċi (ħasra mhuwiex bniedem, b’dawn il-predispożizzjonijiet kollha għal karriera siwja). Iżda Grejjeż, lanqas setgħa jieħu gidma waħda. B’għajnejh ħalliemin u bl-espressjoni mnikkta fuq wiċċu, wera eżatt malli tilmħu li huwa kien ħosbien, u li kien ħelu w impressjonabbli. Nies, Serbi, għaddejjin ħdejh, kburin bil-passat glorjuż tagħhom, b’isimhom, bin-nazzjoni tagħhom, u din il-kburija turi mill-imġieba ħarxa tagħhom u minn passithom. Grejjeż osserva dan kollu, u ruħu f’daqqa waħda ġiet ikkunsmatha mid-diqa u l-uġigħ, minħabba dan is-sens t’inġustizzja tremend, u ma setgħatx ma tirbħux emozzjoni f’daqqa daqshekk qawwija u b’saħħitha; hu naħaq imnikket, bid-dmugħ inixxi minn għajnejh. Bl-uġigħ kollu li kellu f’qalbu, Grejjeż beda jaħseb:

– Ta’ xiex huma kburin sidi u l-kompatrijotti tiegħu, is-Serbi? Għalxiex jgħollu rashom daqshekk ‘il fuq u jħarsu lejn niesi b’mod imkabbar u bid-disprezz? Huma kburin t’art twelidhom, kburin li d-destin ħenn għalihom u ppermettilhom jitwieldu hawnhekk fis-Serbja. Ommi wellditnihawn, fis-Serbja wkoll, u s-Serbja mhux biss art twelid, iżda hija wkoll art twelid missieri, bħalma l-antenati tiegħu, eżatt bħal tagħhom, kollha kemm huma, ġejjin minn din l-art Slava. Iżda, ħadd minnha l-gniedes ma qatt konna kburin biha, aħna konna biss kburin bil-kapaċitàli ngħabbu għat-telgħa; s’issa, qatt ma kien hawn gendus li qal lil xi gendus Ġermaniż: “Xi trid mingħandi, jien gendus Serb, art twelidi l-art kburija tas-Serbja, l-antenati tiegħi kollha twieldu hawnhekk, u hawn, f’din l-art, hawn l-oqbra ta’ missirijieti.” Allaħares qatt, qatt ma konna kburin ta’ dan kollu, qatt ma ġietna f’rasna, u huma kburin ta’ dan kollu. X’nies strambi!”

Imħasseb minn dan kollu, il-gendus imnikket, xejjer rasu , bil-qanpiena ddoqq m’għonqu u bil-madmad iqarqaċ. Swejjed fetaħ għajnejh lejn sieħbu u gireż:

– Hemm erġajt bi ħmerijietek! Kul, iblah, żid naqa’ xaħam, għandek il-kustilji ħerġin ‘il barra;  li kieku xi ħaġa tajba li taħseb, in-nies ma kinux iħalluha f’idejna l-gniedes. Żgur ma konniex inkunu daqshekk fortunati!

Grejjeż tħassar lil sieħbu, dawwar rasu minn lejh, u reġa għaddas rasu fi ħsibijietu.

– Huma kburin tal-passat glorjuż tagħhom. Huma għandhom l-Għalqa ta’ Kosovo tagħhom, il-Battalja ta’ Kosovo. Ħaġa kbira…l-antenati tiegħi ma kinux ġarrew il-karrettuni bl-ikel u bl-armamenti anki f’dawk iż-żminijiet? Li kieku ma kienx għalina, in-nies kien ikollhom iġorru kollox huma. Imbagħad hemm ukoll l-irvell kontra it-Torok. Ħaġa nobbli u grandjuża, iżda minn kien magħhom dak iż-żmien? Kienu dawn il-boloh b’imnieħerhomimxammar, li moħħhom biex jiffanfraw quddiemi, daqslikieku mertu tagħhom, li rvellaw? Ħu lil sidi bħala eżempju. Anki hu kburi u jiftaħar bl-irvell, speċjalment bil-fatt li l-bużnannu tiegħu miet fil-gwerra tal-liberazzjoni bħala eroj ta’ veru. U dan mertu ta’ sidi? Il-bużnannu tiegħu kellu d-dritt ikun kburi, mhux hu; iżda il-bużnannu tiegħu miet sabiex sidi, id-dixxendent tiegħu, setgħa jkun liberu. Allura hu liberu, u x’jagħmel bil-libertà tiegħu? Jisraq l-arbli ta’ ħaddieħor, joqgħod bilqiegħda fuq il-karrettun, u jien irrid niġbed kemm lilu u kemm l-arbli, sakemm ikun rieqed. Issa biegħ l-arbli, qed jixrob il-liker, ma jagħmel xejn u kburi bil-passat glorjuż tiegħu. U kemm minn l-antenati tiegħi ġew maqtula waqt l-irvell biex jitimgħu lill-ġellieda? U l-antenati tiegħi dak iż-żmien ma kinux jiġbdu l-armamenti, il-kanuni, l-ikel, u l-munizzjoni? Iżda aħna m’aħniex kburin bil-merti tagħhom għax aħna ma nbdilniex; aħna xorta nagħmlu dmirjietna illum, bħalma kienu jagħmlu l-antenati tagħna, bil-paċenzja u bil-kuxjenza.

Huma kburin bit-tbatijiet ta’ missirijiethom u ta’ ħames mitt sena fl-iskjavitù. Niesi soffrew matul ħajjitna, u anki issa bqajna nsoffru u għadna skjavi, iżda ma nwerżqux ħabba f’hekk. Jgħidu li t-Torok ħaqruhom, qatluhom, u ġerrħuhom; ħeq, l-antenati tiegħi ġew maqtula kemm mis-Serbi, kif ukoll mit-Torok, u mixwijin, u għaddew minn kull tip ta’ ħruxija.

Kburin bir-reliġjon tagħhom, iżda ma jemmnu f’xejn. Għalxiex ma nistgħux niġu aċċettati fost il-Kristjani? Ir-reliġjon tagħhom jgħid “La tisraqx” u hemm arah sidi, jisraq u jberbaq il-flus li għamel minn fuq is-serq għal fuq ix-xorb. Ir-reliġjon tagħhom jisħaq li għandek tħobb lil ġarek, iżda huma jagħmlu biss ħsarat lil xulxin. Għalihom, l-aqwa tal-irġiel, eżempju tal-virtù, huwa dak li ma jagħmilx ħsarat ovvjament, u ovvjament, ħadd ma jikkunsidra jsaqsi lil xi ħadd jagħmel xi ħapa tajba wkoll, apparti milli ma jagħmilx ħsarat. Daqshekk waqgħu fil-baxx li l-eżempji tagħhom tal-virtù ma jammontawx aktar minn oġġett bla użu li ma jagħmilx ħsara.

Il-gendusħa nifs fil-fond, u nifsu għolla t-trab mit-triq.

– Allura – kompla l-gendus bil-ħsibijiet mnikktin li kellu – F’dan il-każ, jien u familti m’aħniex aħjar minnhom kollha? Jien qatt ma qtilt lil ħadd, qatt m’għamilt malafami lil ħadd lanqas il-ħbieb, qatt ma sraqt xejn, qatt ma keċċejt lil ħadd mis-servizz pubbliku, m’għamiltx defiċit fit-teżor tal-istat, ma ddikjarajtx falliment falz, ma rbattx jew arrestajt nies innoċenti, qatt ma mort kontra l-prinċipji tiegħi tal-gniedes, qatt m’għamilt xhieda foloz, jien qatt ma kont ministru tal-istat u qatt m’għamilt ħsarat lill-pajjiż, u mhux talli qatt m’għamilt ħsara, talli ngħin lil dawk li jweġġgħuni. Ommi wellditni, u mill-ewwel, nies kattiviserquli l-ħalib t’ommi mingħandi. Alla almenu ħalaq il-ħaxix għalina l-gniedes, u mhux għall-bniedem, iżda jċaħduna minnu wkoll. Minbarra dak is-swat kollu, xorta nġorrulhom il-karrettuni, naħartulhoml-għelieqi tagħhom u nitimgħuhom il-ħobż. Iżda ħadd ma jammetti l-merti tagħna ta’ dak li nagħmlu f’art twelidna…

– Jew ħu s-sawm bħala eżempju; lill-bnedmin, ir-reliġjon tgħidilhomisumu fil-festi kollha, u lanqas biss għandhom il-ħila jissapporti ftit sawm, waqt li jien u niesi nsumu ħajjitna kollha, mindu konna għadna qed nixorbu l-ħalib ta’ sider ommna.

Il-gendus niżżel rasu bħallikieku kien inkwetat, imbagħad reġa’ tegħlaha, nefaħ bir-rabbja, u deher li xi ħaġa mportanti kienet ġejja lura lejh, tittormentah; f’daqqa waħda, gireż bil-ferħ:

– Oh, issa laqtitni – u kompla jaħseb, – bilfors huma kburin bid-drittijiet ċivili u bil-libertà li għandhom. Irrid npoġġi moħħi fuqha.

U kien qed jaħseb, jaħseb, imma ma setgħax jifhem.

– X’inhuma dawn id-drittijiet tagħhom? Jekk il-pulizija jġiegħluhom jivvutaw, huma jivvutaw, u hekk, nistgħu faċilment nigirżu: “Faaaa-vuuuur!” U jekk ma jordnawlhomx jivvutaw, lanqas biss jissograw jivvutaw, u jindaħlu fil-politika, eżatt bħalna. Fil-ħabs anki jekk ikunu kompletament innoċenti, jiġu msawwta. Almenu aħna nonħquu nxejrudenbna, u huma lanqas biss għandhom dak il-ftit ta’ kuraġġ ċiviku.

U f’dak il-mument, sidu ħareġ minn ġod-dverna. Fis-sakra, għajnejh imċajpra, igedwed xi kliem ma jinftiehemx, huwa serrep lejn il-karrettun.

– Ara, dan kif huwa dixxendent kburi, juża l-libertà li ġiet mirbuħa bid-demm tal-antenati tiegħu? Eżatt, sidi huwa xurban u ħalliel, iżda kif jużaw il-libertà tagħhom l-oħrajn? Biex jieqfu u jkunu kburin bil-passat u bil-metru tal-antenati tagħhom, li ikkontribwixu miegħu daqskemm ikkontribwixejt jien. U aħna l-gniedes, bqajna biżlin u ħaddiema utli, bħalma kienu l-antenati tagħna. Aħna gniedes imma xorta nistgħu nkunu kburin bix-xogħol bieżel u l-merti tagħna, illum.

Il-gendus ħa nifs fil-fond u prepara għonqu għall-madmad.

 

F’Belgrad, 1902.
Għall-Proġett “Radoje Domanović” tradotta bil-Malti minn Christianne Portelli, 2021.

Raonament d’un bou serbi ordinari

En aquest món hi ha una gran quantitat de meravelles i, com diuen molts, el nostre país es desborda de meravelles, fins a tal punt que les meravelles ja no són meravelles. Hi ha gent de posicions molt altes que no pensa gens, i com a compensació, o potser per altres raons, van començar a pensar el bou d’un camperol normal, que no es diferencia res dels bous serbis. Déu sap què va passar, que va fer que aquest enginyós animal s’emprengués d’un esforç tan descarat, sobretot perquè s’havia demostrat que a Sèrbia aquesta desgraciada ocupació només podia provocar-vos perjudici. Diguem llavors que aquest pobre diable, en tota la seva ingenuïtat, ni tan sols sabia que aquest esforç no és rendible a la seva terra natal, per la qual cosa no li atribuirem un coratge cívic particular. Però no deixa de ser un misteri per què un bou hauria de pensar, ja que no és votant, ni regidor, ni alcalde, ni ha estat elegit diputat en cap assemblea bovina, o fins i tot (si ha arribat a certa edat) senador. I si la pobra ànima hagués somiat convertit en un ministre d’estat a qualsevol país boví, hauria d’haver sabut que, per contra, hauria de practicar com pensar el mínim possible, com aquells excel·lents ministres d’alguns països més feliços, encara que el nostre tampoc té tanta sort en aquest sentit. Al final, per què hem de preocupar-nos per què un bou de Sèrbia ha intentat esforçar-se, abandonat pel seu poble? També pot haver passat que va començar a pensar només per algun instint natural seu.

Aleshores, quin tipus de bou és? Un bou corrent que, com ens ensenya la zoologia, té un cap, un cos i unes extremitats, com tots els altres bous; tira un carro, pastura l’herba, llepa sal, rumia i brama. El seu nom és Sivonja, el bou gris.

Aquí és com va començar a pensar. Un dia, el seu amo li va col·locar el jou i el seu amic, Galonja, va carregar uns piquets robats al carret i els va portar a la ciutat per vendre’ls. Gairebé immediatament a l’entrada a la ciutat, va vendre els piquets i després va treure el jou a Sivonja i al seu camarada, va enganxar la cadena que els lliga fins al jou, va llançar un manat d’estepicursor davant d‘ells i va entrar alegrement a una petita taverna per refrescar-se amb un poques copes. Al poble hi havia un festival en curs, de manera que hi havia homes, dones i nens que passaven de tots els costats. Galonja, conegut per altres bous per ser una mica mut, no va mirar res, en canvi, es va enganxar al seu dinar amb tota serietat, va menjar fins engrossir-se la panxa, va bramar una mica per pura diversió, i després es va asseure, dolçament mig adormit i rumiant. Totes les persones que hi passaven no es preocupaven per ell. Només està mig adormit i rumiant tranquil·lament (és una llàstima que no sigui un humà, amb totes aquestes predisposicions per una professió elevada). Però Sivonja no va poder prendre una sola mossegada. Els seus ulls de somni i la trista expressió del seu rostre van mostrar a primera vista que es tractava d’un pensador i d’una ànima dolça, impressionable. La gent, els serbis, passa per davant, orgullosos del seus passats gloriosos, del seus noms, de les seves nacions, i aquest orgull demostra els seus comportaments i ritmes. Sivonja ho va observar, i la seva ànima es va consumir de sobte per la pena a causa de la tremenda injustícia, i no va poder, sinó, sucumbir a una emoció tan forta, sobtada i poderosa; va resoldre amb tristesa, adoloradament, i les llàgrimes li van passar pels ulls. I en el seu immens dolor, Sivonja va començar a pensar:

– De què són tan orgullosos el meu amo i els seus compatriotes, els serbis? Per què mantenen el cap tan alt i miren el meu poble amb orgull i menyspreu? Estan orgullosos de la seva pàtria, orgullosos que el destí misericordiós els ha concedit néixer aquí a Sèrbia. La meva mare també em va parir aquí a Sèrbia, i Sèrbia no només és la meva terra natal, sinó també la del meu pare, i els meus avantpassats han vingut a aquestes terres des de l’antiga pàtria eslava. I, tanmateix, ningú de nosaltres no s’ha sentit orgullós d’això, només hem tingut l’orgull de la nostra capacitat de tirar una càrrega més gran costa amunt; fins avui, mai no ha dit un bou a un bou alemany: „Què voleu de mi, sóc un bou serbi, la meva pàtria és l’orgullós país de Sèrbia, tots els meus avantpassats havien estat vedats aquí i aquí, en aquesta terra , són les sepultures dels meus avantpassats. „Déu no ho vulgui, mai ens enorgulleixem d’això, mai no ens ho ha arribat al cap, ni tan sols estan orgullosos d’això. Gent estranya!

Agafat per aquests pensaments, el bouva sacsejar-se el captristament, li va sonar la campaneta del seu coll i va agitar el jou. Galonja va obrir els ulls, va mirar al seu amic i va gemegar:

– Allà tornes a anar amb aquest disbarat! Menja, ximple, engreixa’t, mira les teues costelles tot sortint; si fos bo pensar, la gent no ens ho hauria deixat als bous. De cap manera hauríem estat tan afortunats!

Sivonja va mirar al seu camarada amb llàstima, va apartar el cap i es va submergir en els seus pensaments.

– Tenen orgull del seu passat gloriós. Tenen el seu Camp de Kosovo, la batalla de Kosovo. En gran mesura, els meus avantpassats no han tret carros amb menjar i armaments fins aleshores? Si no fos per nosaltres, les persones haurien de fer-ho elles mateixes. Després hi ha l’alçament contra els turcs. Un gran i noble esforç, però qui hi havia aleshores? Van ser aquests imbècils de nassos alts, jactant-se amb orgull davant meu com si fos el seu mèrit, qui vancomençar l’alçament? Aquí, pren com a exemple el meu mestre. També està tan orgullós i es mostra orgullós de la revolta, sobretot pel fet que el seu besavi va morir en la guerra d’alliberament com un autèntic heroi. I aquest és el mèrit del meu mestre? El seu besavi tenia dret a estar orgullós, però no ell; el seu besavi va morir perquè el meu amo, el seu descendent, pogués quedar lliure. Llavors, és lliure i com fa servir la seva llibertat? Va robar els piquets d’altres persones, s’asseu al carro, i he de tirar d’ell i dels piquets mentre està adormit a les regnes. Ara ha venut els seus piquets, beu licor, no fa res i està orgullós del seu gloriós passat. I, quants dels meus avantpassats havien estat sacrificats a la revolta per alimentar els combatents? I els meus avantpassats no van tirar els armaments, els canons, els aliments, les municions? Però no ens enorgulleix els mèrits perquè no hem canviat; encara avui fem el nostre deure, de la mateixa manera que els nostres avantpassats ho feien, amb paciència i consciència.

Estan orgullosos del patiment dels seus avantpassats i dels cinc-cents anys d’esclavitud. Els meus parents han patit al llarg de la nostra existència, i encara avui patim i estem esclavitzats, però no ho cridemper damunt de les nostres veus. Diuen que els turcs els havien torturat, sacrificat i empalat; bé, els meus avantpassats van ser sacrificats tant per serbis com per turcs, i van ser torrats, i van provocar tota mena de tortures.

Estan orgullosos de la seva religió, però no creuen en res. Quina és la culpa de mi i de la meva gent que no podem ser acceptats entre els cristians? La seva religió els diu que “no robareu” i el meu amo roba i beu pels diners que va obtenir per robar. La seva religió els ordena que estimin els seus veïns i, tanmateix, només fan mal als uns i als altres. Per a ells, el millor dels homes, un exemple de virtut, és el que no fa mal, i, per descomptat, ningú no es planteja demanar a algú que faci alguna cosa bona, a part de no fer mal. És tan baix que han aconseguit que els seus exemples de virtut no són més que qualsevol element inútil que no faci mal.

El bou va sospirar profundament i el seu sospir va alçar la pols de la carretera.

– Aleshores, va continuar el bou amb els seus tristos pensaments: en aquest cas, no sóc jo i els meus parents millor que això? Mai he assassinat a ningú, mai he difamat a ningú, no he robat res, no he acomiadat a un home innocent del servei públic, no he fet un dèficit a la tresoreria de l’Estat ni he declarat una fallida falsa, mai he encadenat ni arrestat persones innocents, mai he calumniat als meus amics, mai no he anat contra els meus principis de bous, no he fet falsos testimonis, mai vaig ser ministre d’estat i mai no vaig fer cap dany al meu país, i no només no vaig fer cap mal, sinó que faig bé als que em fan mal. La meva mare em va donar a llum i, de seguida, els homes malvats van agafar la llet de la meva mare. Com a mínim Déu ha creat herba per als bous, i no per als homes, i no obstant això, ens la priven també. Tot i així, a més de tot això, tirem els carretons dels homes, llaurem els seus camps i els alimentem amb pa. I, tanmateix, ningú admet els nostres mèrits que fem per la pàtria…

– O bé agafem el dejuni com a exemple; bé, per als homes, la religió diu que s’assegueren tots els dies de festa i, tanmateix, ni tan sols estan disposats a suportar aquest petit dejuni, mentre jo i el meu poble fem el dejuni tota la vida, des que hem estat deslligats del pit de la mare.

El bou va baixar el cap com si estigués preocupat, després el va alçar, va bufar enfadat i va semblar que alguna cosa important li tornava a turmentar; de sobte, va gemegar amb alegria:

– Ah, ja ho sé, ha de ser això – i va continuar pensant –, això és; estan orgullosos de la seva llibertat i dels seus drets civils. Necessito posar-me en ment seriosament.

I estava pensant, pensant, però no ho podia fer res.

– Quins són els seus drets? Si la policia els ordenés que votessin, voten, i així, podríem fer-ho tan fàcilment: “A favoo-o-o-or!” I si no s’els ordenen, no s’atrevien a votar, o fins i tot fer incursions en política, com nosaltres. També pateixen cops a la presó, encara que siguin completament innocents. Al menys, bramem y movem les nostres cues, i ells ni tan sols tenen aquest petit coratge cívic.

I en aquell moment, el seu amo va sortir de la taverna. Emborratxat, esglaonat, els ulls desdibuixats, balbejant algunes paraules incomprensibles, es va dirigir amb sinceritat cap al carret.

– Heus aquí, com és aquest orgullós descendent utilitzant la llibertat que es va guanyar amb la sang dels seus avantpassats? Tens raó, el meu amo és un borratxo i un lladre, però, com fan servir els altres aquesta llibertat? Només per deixar-nos enlairats i enorgullir-se del passat i del mèrit dels seus avantpassats, als quals aporten tant com jo. I nosaltres bous, vam quedar com a treballadors i útils igual que els nostres avantpassats. Som bous, però encara podem sentir-nos orgullosos de la nostra feina i ardus mèrits.

El bou va sospirar profundament i va preparar el coll per al jou.

 

A Belgrad, 1902.
Per al projecte “Radoje Domanović” traduït per Alba Campoy Martínez, 2020.